SISTEMA DE PARCS URBANS PARC RURURBÀ; CIUTAT MOSAIC: UN PAISATGE DE LLEURE EN PRODUCCIÓ ECOLÒGICA.

No construeixis pintoresc. Deixa tal efecte per als murs, per al camp i per al sòl. L’home que es vesteix de manera pintoresca no és pintoresc, sinó un pallasso. El camperol no vesteix de manera pintoresca sinó que ho és. Construeix tan bé com puguis. No millor; no et vanis. I no pitjor; no avergonyeixis al teu llinatge. Busca el perquè de la forma. I sigues veraç, car la naturalesa només es vincula amb la veritat.

Adolf Loos, 1913

APOSTA

Un parc urbà és pintoresc quan recrea o idealitza la natura. Molts parcs encara segueixen aquest model noucentista. A principis del segle XXI hauríem de pensar més aviat en uns parcs on la integració dels aspectes productius, de lleure i estètics aliï l’economia i la salut amb l’ecologia. La nostra proposta presenta una tipologia de parc urbà probablement inèdita. Una categoria que potser s’ha donat anteriorment de manera accidental o parcial, però mai fins ara de manera conscient i completa. Un operatiu que es caracteritza per aplegar elements familiars i comuns del paisatge agrícola, traslladar-los literalment al bell mig de la ciutat i integrar-hi amb cura els usos propis d’un espai obert urbà: el parc rururbà. El paisatge mosaic vallesà en equilibrada producció agrària, tant extensiva (secà) com intensiva (horta) és capaç, amb algunes precaucions paisatgístiques i adequadament equipat, de funcionar com un parc urbà òptim. Les propietats clàssiques del verd ornamental són adoptades de forma desacomplexada pel verd productiu ecològic. Camps de gira-sols vorejant pistes de tennis i poliesportives, zones de jocs infantils emmarcades d’espelta. Llocs de trobada plaents, envoltats de blat esquitxat de roselles. Camps de civada que arriben davant de la porta de casa. Camins i passejos immersos en camps d’ordi i alfals. Zones de descans envoltades de fileres d’oliveres, figueres i vinyes. Àrees ombrívoles travessant vivers amb lledoners, freixes i d’arbres de l’amor. Petanques amb vistes a un mosaic de conreus en rotació. Confortables hivernacles on prendre un cafè i gaudir del cultiu de flor ornamental sota el cel serè hivernal. 450 parcel•les d’horta acollidores als fondals dels torrents. La paradoxa de l’aroma àcid de les bales de palla, la flaire de les herbes aromàtiques mediterrànies i l’olor intensa de la pluja sobre la terra llaurada al bell mig de la ciutat. En total 57 hectàrees de parc (comptant les noves afectacions de l’antic abocador clausurat) per gaudir alhora del camp i de totes les possibilitats d’un espai obert urbà, amb un acurat manteniment a cost zero, un cop establert. Camp urbà /ciutat mosaic: Un nou tipus de plaer a l’aire lliure.

ANTECEDENTS

A Europa, els Parcs són una tipologia molt recent de paisatge, conseqüència indirecta del paisatge agrari, que apareixen quan la noblesa es pot permetre el luxe de disposar d’una part del terreny de conreu per destinar-la a un ús no alimentari: el seu propi plaer personal. A partir de la revolució industrial i amb l’augment de mida de les ciutats, aquest plaer es democratitza progressivament. Dins de les ciutats més denses el parc urbà apareix entre finals del segle XVIII i inicis del XIX, d'antuvi en forma de propietat mancomunada. Els parc urbans que coneixem avui conserven aquesta finalitat recreativa i de lleure i la posen a l’abast de la població urbana normalment allà on l’espai obert queda lluny.

NOU MODEL

La nostra proposta evoluciona el model clàssic de parc urbà no pas a través de especulacions formals que només n’actualitzen la forma o el disseny, sinó d’una manera més radical, d’acord amb una recerca estratègica imperiosa: la de trobar un nou equilibri en les relacions entre la societat i el medi ambient. La consciència sostenible en el nostre comportament més recent persegueix, diguem-ho clarament, la nostra pròpia viabilitat a mig termini com a societat o, fins i tot, civilització. El propòsit alimentari i productiu que va desaparèixer en els primers parcs urbans, es recupera en aquest nou plantejament i explica la raó de la major part dels recursos que s’hi posen en joc, el motiu de que s’ajusti al consum d’aigua a les disponibilitats locals o el sentit de que es minimitzi el consum d’energia necessària per a gestionar-lo. Aquest nou tipus de parc rururbà promou les funcions habituals de lleure, certament, però recuperarà el valor productiu del paisatge rural equilibrat en un context plenament urbà. Exemples d’explotacions agràries sobre sòl públic en l’àmbit metropolità de Barcelona, com ara les del parc agrari de Sabadell o de Gallecs, recolzen la versemblança i funcionalitat d’aquesta proposta.

CRITERIS

El Pla especial del Centre Direccional presenta una xarxa verda que s’infiltra entre l’edificació i té la intenció de connectar visualment el jardí existent del castell de Sant Marçal amb un àrea verda principal emplaçada sobre l’antic abocador: el Parc del Castell. El fet que la superfície d’aquest antic abocador es demostrés que era molt més gran que el que es creia d’entrada va comportar una redistribució del verd públic dins l’àmbit del Pla. La nostra proposta podria adaptar-se amb poques variacions a l’esquema original. Veiem més acurat, però, confrontar la situació més realista amb un Parc del Castell que augmenta de mida, en detriment de la connexió directa amb el límit del jardí existent.
La mida de la xarxa de connectors verds que condueixen des del centre vers els torrents de Magrans i de Sant Marçal així com el futur parc de Reserva Viària, són aptes per estendre la lògica d’aquest nou concepte de “Camp urbà” fins els límits de l’àmbit del Centre Direccional: llengües de conreus amb recorreguts de vianants vorejats de fileres d’arbres fruiters mediterranis falcant la trama urbana. L’estratègia pels torrents aconsella l’extensió d’una xarxa de camins que prové dels altres parcs i la substitució a les seves vores del conreu extensiu per un sistema d’horts urbans en concessió, articulat amb una selectiva recuperació de la vegetació pròpia de ribera a les lleres. Quatre passeres de fusta laminada, obertes i cobertes, d’ús exclusiu per als vianants, creuaran les dues rieres en punts estratègics, per facilitar-ne el pas i el gaudi.

ARTICULACIÓ

Articular una relació entre els espais oberts de la Universitat Autònoma i aquest sistema de parcs és de difícil resolució a partir de la situació actual. Les barreres infraestructurals que representen l’autopista i la via de ferrocarril limiten aquest contacte als viaductes existents amb una relació, en tot cas, molt perifèrica amb el parc de reserva viària i amb la capçalera del torrent de Magrans.

FORMA

Havent fet palès que el principal element vertebrador de la proposta és el paisatge agrari inserit de forma literal dins de l’àmbit urbà del Centre direccional, escau ara definir la manera com aquest sistema admet la integració de les activitats que un espai públic urbà ha d’acollir. El “mosaic paisatgístic originari” de la plana del Vallès occidental, format, bàsicament, per un mosaic de conreus de secà vorejats de tanques arbòries o arbustives, amb boscanys i bosquines als llocs més pendents, i boscos en galeria disposats al llarg dels cursos hídrics intermitents o esporàdics, es valora com un paisatge equilibrat, de gran qualitat estètica, ecològicament funcional, que té associada una diversitat biològica de considerable interès. Per tots aquests motius és el que fonamenta realment aquesta proposta. La rèplica a escala del paisatge vallesà característic, mitjançant un acurat disseny i selecció d’espècies ha de posar en valor la seva dimensió productiva, ecològica i estètica i atenuar els impactes paisatgístics associats als edificis i infraestructures adjacents. Els elements diferencials que s’han tingut en compte per fomentar la diversitat i la riquesa –tant paisatgística com biològica i productiva- en la nostra proposta són: la situació, el pendent, les dimensions, l’orientació, els tipus de sòl i de vegetació –en aquest darrer cas, no l’actual -molt escarransida- sinó la potencial que es pot recuperar amb una intervenció de restauració adequada.

INTERCONNEXIÓ I CONNECTIVITAT

La interconnexió funcional -principalment recreativa- es garanteix amb els “àmbits naturals veïns” s’entén en el sentit més ample, que inclou els espais verds i els jardins públics, a dues escales: la dels àmbits oberts adjacents –especialment els parcs de Cerdanyola- i l’escala del Corredor verd, que té voluntat de contribuir a restaurar la connectivitat ecològica funcional entre els parcs naturals de Collserola i de Sant Llorenç del Munt per mitjà d’una via verda. La connectivitat faunística es considera definint amb cura els grups de fauna i les escales corresponents. Per exemple, per a un bon nombre d’amfibis i rèptils l’escala seria local, mentre que per als ocells seria regional o superior. En aquest darrer cas més que connectivitat biològica caldria parlar de connectància, és dir el paper que poden jugar de passeres d’hàbitat. Pel que fa als mamífers terrestres ara mateix l’escala dels desplaçaments és local, i encara només per als més petits. La funcionalitat del Corredor verd com a corredor biològic no depèn d’aquest sistema de parcs, sinó de la permeabilització efectiva de les barreres causades principalment per les infraestructures.

GESTIÓ DE LA DEMANDA

El fet de partir de la gestió la demanda, tot i adequant-la als recursos que hi ha realment disponibles, utilitzar els sistemes de rec més efectius, i reutilitzar, un cop depurades, les aigües pluvials de la xarxa viària i aparcaments, juntament amb l’opció de reduir al màxim la superfície impermeabilitzada, han de permetre la recuperació de l’ecosistema de ribera, tant des dels punt de vista funcional com estètic.

ACTIVITAT I LLEURE

Els esports de pista són tractats com una activitat tan productiva com ho són els conreus, integrats dins del mosaic agrari: produeixen salut i benestar. Pistes de tennis sobre terra batuda (consumeix poca aigua i minimitza lesions), pistes poliesportives de formigó, petanques, camps de futbol de zoysia (amb un consum d’aigua menor que la gespa artificial) etc. configuren un repertori d’oportunitats directes d’ús esportiu de l’espai lliure. Zones en contacte amb les vistes que genera el propi sistema; àrees ben comunicades amb els recorreguts principals i espais més recollits o íntims, on es pugui seure a l’ombra dels arbres de viver o dels fruiters. Els seus límits queden definits per tanques de bardisses i marges dels conreus. Umbracles i hivernacles amb zones productives i zones d’esbarjo. Els elements del mobiliari urbà (bancs, murs,...) són extensions de les lloses rentades que formen els propis camins. Camins de secció lleugerament acanalada amb una doble funció: vianants habituals i pas de maquinària agrícola –quan calgui. Amplada mitja 3.05 metres, amb roderes laterals de formigó rentat i banda central amb sòl vegetal. A vegades enfonsats en rasa, d’altres a ran dels camps. Per solucionar els grans desnivells alguns dels camins ’suren’ en voladiu sobre petits peus drets. A banda i banda dels camins, es desplega un repertori de solucions vegetals: arbres o arbusts, alternats i combinats de maneres diverses, a un o dos costats; murs, bardisses etc. Ponts i recorreguts al llarg dels torrents sobreelevats del fons de la llera. Fusta laminada, secció tancada hexagonal amb obertures vers els costats. Els límits dels parcs amb els carrers o amb la propietat privada són immediats i anàlegs als límits entre àrees de conreu o amb els camins: desnivells salvats per tanques retallades de bardisses, combinades amb plantes aromàtiques i arbusts fruiters. A vegades, murs de formigó amb àrid rentat i atalussats prop d’escales o canvis de nivell significatius. Tancaments arbustius atapeïts en els desnivells que donen als jardins privats. Vora els carrers, fileres o dobles fileres d’arbres d’ombra. La proposta dóna resposta a la demanda social d’hortes domèstiques, de camins de passejada, de pistes esportives, i altres equipaments similars, i defineix dues xarxes viàries compatibles: una per a la maquinària agrícola i l’altra per als vianants. L’aplicació de criteris ecològics i ambientals que superen els requeriments de les prescripcions permetria reduir substancialment els dos impactes que el Document de síntesi de l’informa ambiental de la Modificació del Pla Especial identifica com a severs: els que afectarien la hidrologia superficial i el paisatge.

VEGETACIÓ

La vegetació que proposem per reconstruir el paisatge mosaic es basa, essencialment, en les espècies pròpies del paisatge de la plana vallesana, per tal com són les més adaptades a les condicions locals, les que es vinculen millor amb els processos ecològics i les que tenen menys necessitats de manteniment. Una vegada establerta una certa coberta vegetal arbòria i arbustiva, i una coberta herbàcia transitòria per protegir el sòl de l’erosió, la majoria d’espècies herbàcies s’hi instal•laran de forma espontània, a partir de les llavors transportades pel vent o la fauna, de tal manera que aquestes comunitats naturals es regeneraran sense ajuda externa. Només caldrà controlar-ne l’expansió i , si s’escau, l’entrada d’espècies al•lòctones invasores. Vegetació forestal •Espècies arbòries: Alzina (Quercus ilex), pi blanc (Pinus halepensis), roure de fulla petita (Quercus faginea ssp. faginea) i l’híbrid roure cerrioide (Quercus x cerriodides). •Espècies arbustives: Marfull (Viburnum tinus), galzeran (Ruscus aculetus), matabou (Bupleurum fructicosum) Vegetació de marges •Espècies arbòries: romaní (Rosmarinus officinalis), argelaga (Genista scorpius), gatosa (Ulex parviflorus), farigola (Thymus vulgaris), botja d’escombres (Dorycnium pentaphyllum), bufalaga (Thymelea tinctoria), etc. Vegetació de ribera •Espècies arbòries: Alber (Populus alba), om (Ulmus campestris), freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), etc. •Espècies arbustives: Esbarzer (Rubus ulmifolius), roldor (Coriaria myrtifolia), arç blanc (Crataegus monogyna), sanguinyol (Cornus sanguinea), carolina (Coronilla emerus), avellaner (Corylus avellana) •Espècies herbàcies: heura (Hedera helix), falguera gran (Pteridium aquilinum) Vegetació perimetral dels horts Els horts estaran envoltades de tanques arbustives adients, per delimitar i protegir les parcel•les, formades per arbusts fàcils de podar, als quals s’hi poden afegir l’arç de tanques (Lycium europeum), i plantes enfiladisses com la vidiella (Clematis flammula), la corretjola petita (Convolvulus arvensis) o la corretjola gran (Convolvus sepuium). La canya (Arundo dumax) es limitarà a unes àrees acotades i prèviament definides, properes a les hortes, per abastir-les d’aspres.

VIABILITAT

S’ha realitzat un estudi econòmic per analitzar la viabilitat d’aquesta proposta, on s’ha partit de les següents hipòtesis: Els costos, rendiments i preus de venda pels cultius extensius, son una mitjana dels dos darrers anys a les explotacions del parc agrari de Santa Maria Gallecs. Els costos, rendiments i preus de venda dels arbres ornamentals, s’han calculat a partir de les dades d’un viver implantat a la zona de Cardedeu. Es venen un 95% dels arbres ornamentals que es produeixen. Es preveu els cost d’un ajut pel conreador que iguali l’ajut Declaració Única Agrària, que rebria en cas de ser sòl agrícola. Es preveu el cost de 2 tècnics que gestionaran, el viver, els conreus extensius, l’horta, i el manteniment de les infraestructures, i de dos operaris per conrear els arbres. Gràcies als beneficis de la venda dels productes alimentaris dels conreus extensius i del 95% dels arbres ornamentals s’estima que el cost de manteniment del nou parc es reduirà progressivament des d’un màxim de 324.000 €, al primer any, fins arribar a obtenir uns beneficis de 53.000 € l’any sisè. Per tant, es passa d’un cost de 0,85 €/m2 any a un benefici de 0,14 €/m2 any.

FORMULA

Per dissenyar l’ordenació del mosaic de parcel•les agrícoles, s’ha tingut especialment en compte dos factors: l’ecologia del paisatge agrari del Vallès i les dimensions i els rendiments de la maquinària agrícola actual. Es proposa aplicar tècniques productives ben conegudes i consolidades en el medi rural, adaptant-les a un entorn urbà, recuperant certes tècniques tradicionals que respectin al màxim la integritat i qualitat del medi ambient. Al concepte del policultiu extensiu s’ha introduït una novetat: la combinació de conreus alimentaris amb ornamentals. Un viver d’arbres permetrà fornir arbres ornamentals destinats als carrers i parcs de la ciutat, en noves plantacions, o per substituir les baixes que es reposen anualment, o siguin venuts a altres municipis, per aconseguir la viabilitat econòmica del model. Es proposa plantar 6000 arbres de 8/10 cm de perímetre de tronc, amb un marc de plantació de 2,3 x 2 m. A partir de 4 anys, ja se’n podran arrancar 1500 de 20/25 cm de perímetre cada any. Un cop arrancats, se’n tornaran a plantar de més joves de manera que al viver hi hagi sempre uns 6000 arbres en creixement.

REC

Per dimensionar la superfície de regadiu, s’ha partit dels recursos hídrics disponibles a partir de l’aprofitament sostenible de les reserves d’aigua freàtica (54.126 m3/any), i s’ha calculat el balanç hídric dels conreu d’horta i del viver d’arbres ornamentals. Així s’ha estimat que es pot disposar de 5,7 ha d’horta i de 3 ha a viver d’arbres ornamentals. Es proposa que el sistema de reg a utilitzar es el de gota a gota, ja que es el més eficient. A més es preveu instal•lar una xarxa de boques de reg separades 50 m., per tal de subministrar d’aigua de reg a tot el parc.

AGRICULTURA ECOLÒGICA

L’agricultura ecològica, a diferència de la convencional, no és agressiva amb el medi ambient, afavoreix la biodiversitat, augmenta a llarg termini el rendiment del sòl, produeix aliments de major qualitat, permet recuperar varietats tradicionals, és cada vegada més rendible. El policultiu i la rotació de cultius serveix per potenciar la fertilitat del sòl (equilibri del balanç de nitrogen), per lluitar contra les malalties i combatre “males herbes” i flagells. A tota la superfície que ocupava l’antic abocador es preveu l’aportació d’una capa de terres vegetals d’1 m de gruix, procedents de les excavacions dels fonaments dels edificis del Centre Direccional de Cerdanyola. Posteriorment s’hi preveu fer una aportació de fems madurs de 15 T/ha, seguida de subsolat i llaurat, per tal de fertilitzar el sòl. Tècniques de cultiu recomanades: *Profunditat de llaurat 10 cm *Adobat de fons aportació de fems (15 T/ha) cada 3 o 4 anys *Rotació de conreus i incorporació al sòl de restes de conreu i palla *Per controlar les males herbes es fa una passada amb una grada de pues flexibles i la rotació de conreus, sense cap adobat de cobertora.

AIGIUA I ENERGIA

El baix consum d’aigua es proposa aconseguir-lo a partir de la gestió de la demanda d’aigua, ajustant la superfície d’espai de regadiu (hortes urbanes i viver forestal) a la disponibilitat d’aigua dels aqüífers i prescindir de consumir aigua potable per aquesta finalitat. Aquesta opció comporta també prescindir de gespa, llevat de parterres reduïts, i encara amb gespets mediterranis. Es tenen en compte les previsions dels canvis pluviomètrics associades al canvi climàtic. Ús de les aigües pluvials recollides als carrers i aparcaments: una vegada adoptada la millor solució de depuració (de les tres experimentades), decidir si cal completar-la amb un filtratge terciari (llacunatge) per tal de bombar-la a les capçaleres de les dues rieres, de manera que millori l’estacionalitat del seu flux i arribi en les millors condicions a la riera de Sant Cugat. Adoptar en general el sauló pel ferm de les pistes esportives i la xarxa de camins de vianants, per minimitzar el consum d’aigua i afavorir una certa infiltració de l’aigua pluvial. Tots els conreus i horts gestionats amb criteris d’agricultura ecològica amb tres objectius: produir aliments saludables, evitar la contaminació hídrica i afavorir la biodiversitat a escala local. A les àrees de conreus s’hi permetrà, doncs, el desenvolupament de la flora arvense amb la seva fauna associada. Minimitzar el consum energètic en l’enllumenat, bombes, etc. reduir al màxim la contaminació lumínica i la despesa energètica del manteniment.