Terra Rara [Terra Ferma]

Terra Rara (Lantànids):
Cadascun dels elements químics que segueix al Lantà en el grup IIIB. Encara que, relativament freqüents a la natura, el seu nom prové de la dificultat que va suposar aïllar-los per primera vegada. De certes Terres Rares, com ara el Neodimi, s’aprofiten les seves extraordinàries propietats magnètiques (Nd2Fe14B)

Cinc estratègies entrellaçades

A la nostra proposta, hem procurat de presentar de la manera més neta possible una arquitectura-estratègia, una manera de treballar en la qual el resultat formal sigui la conseqüència directa de potenciar i interrelacionar les oportunitats exemplars del programa. No volem saber-ne res de closques farcides de programa i redimides per l’estil. Això és arquitectura del passat.
Una tercera part de l’energia emprada per les societats modernes (la construcció i urbanització del biòtop humà) depèn en certa manera de les decisions dels arquitectes i dels enginyers, la qual cosa col•loca a ambdós col•lectius front la diana mediambiental. En relació als arquitectes, cal prevenir que la voluntat d’estil és, sovint, una gran consumidora d’energia sense justificar. Això no vol dir, si més no, que hagi altres maneres més contemporànies i menys manieristes de seduir al públic, aquestes més relacionades amb una nova integritat i amb la conseqüència entre contingut, continent i medi/context.

Presentem seguidament, doncs, les cinc estratègies amb les quals es construeix la nostra proposta Terra Rara (Terra Ferma).

1 Icona + Projecte Urbà

Proposem una via d’accés principal al Museu del Medi Ambient directament des del nivell de la Mariola, el barri que ho acull. El museu hauria de ser percebut com una peça totalment urbana, un lloc on succeïx una part rellevant de la vida del barri. L’edifici tanmateix, per estalvi d’emissions, ha de premiar l’arribada a peu i per transport urbà. L’accés per automòbil o autocar a la part alta de l’àmbit d’actuació no ha de representar, no obstant, cap problema per al correcte funcionament del programa.

Plantegem, per tant, una operació que compromet tot el desnivell de l’àmbit. El museu s’assentarà en tres diferents nivells -si bé totes les seves peces quedaran situades només en dos d’ells- relacionats amb un recorregut urbà que salvarà 17,5 metres d’alçada i que proposarà una primera connexió per als vianants entre la Mariola i el Gardeny on ara només es pensa en el cotxe. L’esmentat recorregut formarà un sistema d’espais oberts excavats en el si de la muntanya i organitzats en suau pendent (d’entre un 2 i un 7,5%) de vegades amb forma de rampa i de vegades amb forma de plaça pública que admetrà usos múltiples, relacionats o no amb el museu.
Una de les tres places/recinte, en concret la situada a un nivell intermedi, assenyalarà la cota per la qual el públic accedirà a les instal•lacions. Es tractarà d’un espai polivalent i descapotable (1) amb, entre d’altres, totes les característiques que requereix el hall del Museu. L’ús exclusiu d’aquest espai per part del propi museu en horari d’obertura no impedirà la continuïtat en el recorregut Mariola/Gardeny per a els ciutadans en general a qualsevol hora del dia.

Per sota de la cota d’aquesta plaça/recinte intermedi, el recorregut contarà amb un altra plaça accessible directament des del carrer Cardenal Cisneros (2). En aquest recinte descobert, de caràcter comercial i urbà per la seva contigüitat amb el barri, donaran les plantes inferiors de dues peces concebudes a doble nivell: la cafeteria/bar amb la seva terrassa oberta cap al propi espai i la botiga del museu, podent-se accedir a la planta superior d’ambdues des d’espais interiors situats al costat de les taquilles en el nivell d’accés.

Una tercera plaça/recinte (3) comunicarà amb el superior dels dos nivells principals del museu. Un espai obert amb ferm en suau pendent, les vistes del qual emmarcaran La Seu Vella i abastaran les places inferiors, procurant d’evitar perspectives obertes cap al degradat primer terme de la Mariola. Aquesta plaça, d’accés lliure, podrà utilitzar-se preferentment per a concerts a l’aire lliure, representacions teatrals o altres activitats amb públic.

Finalment, el museu disposarà d’un mirador al cim d’una torre directament accessible des de la planta superior del museu i enclavada per sobre de les cobertes del conjunt: la MagLev Wind Turbine, una formidable icona de nova tecnologia eòlica identificable des de la llunyania. Una nova referència per a la ciutat.

2 Terra Rara I: reordenació material

Un edifici semi-soterrat i unes places. Murs i talusos de Terra Armada on tot el material extret per a atrinxerar les estàncies i els espais exteriors no sortirà de l’àmbit d’actuació sinó que es re-situarà per a suavitzar la topografia modificada sense massa atenció al paisatge quan es va construir la carretera que duu al cim.
Gruixudes façanes de terra sense responsabilitat portant i murs de contenció de terres, de terra, ens permetran fer servir per a la construcció del museu el material més radical imaginable, el que menys senyal pot deixar en el medi ambient, la pròpia muntanya.
Moure terres dins del solar, a més de senzill, suposa un consum d’energia per tona de material unes 200 vegades menor al de l’ecològicament correcte maó. L’enginyosa tècnica d’armat de terres -que estem experimentant en un altre obra- reparteix els esforços de tracció en estrats superposats que comprimeixen successives capes de terra com si de gegantins murs terrers es tractés.
Tant els talusos com les façanes interiors i exteriors, en incorporar reg per degoteig, són susceptibles de convertir-se en frondosos jardins verticals. Totes les façanes confereixen una enorme inèrcia tèrmica a l’edifici.
En contrast amb aquests paraments orgànics -en el veritable sentit de la paraula-, tant els paviments com els forjats de les zones d’exposició seran elements tècnics lleugers, safates que portaran netament totes les instal•lacions necessàries al lloc de servei.

3 Organització: programa d’usos

Les diferents parts del museu són una presència gairebé constant des del recorregut de vianants. Cadascuna de les tres places té una missió específica dintre de l’esmentat recorregut. La inferior i la superior connecten el museu amb el seu entorn immediat, respectivament la ciutat i el parc. La intermèdia és una peça més del propi museu, una extensió natural del hall. Per a aconseguir aquesta presència en l’espai públic, el museu s’organitza principalment en dues plantes.
A la planta d’accés es disposen les peces auxiliars d’obligat contacte amb el hall, la sala d’Exposicions Permanents, l’auditori i l’espai polivalent. Es tracta d’una nau diàfana amb el seu paviment i sostre tècnics i amb els seus murs de terra conreuada només perforats per una gran finestra al pati, de fàcil enfosquiment. Dos enormes portes com les d’un garatge/hangar, baixant des del sostre poden en segons separar espais com l’auditori+sala polivalent (aquestes divisions, quan desplegades, lògicament conten amb noves portes per a la circulació dels visitants).
La planta superior, aparellada també amb el seu pati i fàcilment accessible des de la inferior una vegada hem visitat l’exposició permanent, se centra en les Exposicions Temporals. Aquí es repeteix a menor grandària la disposició basilical de la zona expositiva. En aquest nivell trobarem també l’Espai Oró i el seu Llegat, dos llocs, un d’exposició i l’altre d’investigació, penjats sobre la planta d’accés amb comprensives vistes dels tres patis/plaça i de l’horitzó. Els espais de l’àrea de creació i coordinació i els espais de l’àrea de logística es disposen novament al costat del recorregut exterior de tal manera que són fàcilment accessibles pels visitants des de darrer tram de la rampa.
Des de la planta superior es preveu un accés subterrani a la Base de la MagLev Wind Turbine. Al capdamunt, un observatori privilegiat cap a la ciutat. Una vegada finalitzat el nostre recorregut, tant si decidim sortir al pati com si ens dirigim al hall, ens trobarem de nou amb la cafeteria i la botiga del museu.

4 Pati/Hall: sistema captador/disipador

El pati intermedi és juntament amb la MagLev Wind Turbine, l’element dinàmic més rellevant de l’exposició permanent del museu. Aquí el propi pati/hall es converteix en experiment per al públic.
Dia d’estiu assolellat: una coberta opaca retràctil deixa el pati en penombra. Quan s’ennuvola la coberta es desplaça a un costat quedant l’espai totalment a cel obert.
Dia d’hivern assolellat: el pati, com un hivernacle, romana tancat per una coberta transparent. Quan s’ennuvola, sobre aquesta capa transparent es desplega la coberta opaca; l’aire entre les dues evolupants confereix gran inèrcia tèrmica al sostre. A més, una petita part d’aquesta coberta opaca incorpora panells fotovoltaics d’un nou tipus de silici amorf, més barat i -per fi- més efectiu que el silici policristal•lí.
Per a aconseguir aquesta coreografia bioclimàtica s’utilitza a una variant d’un sistema de cobriment corredís d’ús habitual en piscines a l’aire lliure, accionat per dos modests motors elèctrics sincronitzats amb una estació meteorològica.

5 Terra Rara II: MagLev Wind Turbine

Coronant el museu i com final del recorregut expositiu, el públic és dut en grups a visitar la joia experimental del mateix. Una tecnologia per al futur (www.magturbine.com). Una nova turbina eòlica, el rotor de la qual levita sobre imants permanents de terres rares (neodimi) i, a diferència de les convencionals, rota sobre el seu eix vertical. Aquest eix és recorregut per un ascensor que ens duu a un mirador situat per sobre de les pales, des del qual podrem admirar les perspectives de la ciutat i del Segrià. Mentre que un aerogenerador tradicional precisa d’una ubicació molt restrictiva d’acord amb la intensitat mitja del vent, (per a una efectivitat del 50% una velocitat igual o superior a 8,5 m/s o força 5 en l’escala de Beaufort) la turbina eòlica de levitació magnètica treballa a rendiment comercial en les condicions que veritablement podem trobar en el nostre solar (a partir d’uns escassos 1,5 m/s o força 1).